VOCABULARI MAÇANETENC
per Pere Roura i Sabà
editat en el programa de la festa d'istiu de 1998
El parlar de Maçanet pertany al català oriental i dins d’aquest al dialecte central.I més concretament, per la seva situació geogràfica, s’inclou en l’anomenat “ català septentrional de transició”. Aquesta franja de transició entre el dialecte central i el rossellonès, comprèn la part alta de l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya.
És ben cert que en els darrers anys en aquesta zona de transició linguïstica la balança, es decanta cada vegada més per les formes i trets del català central.
A Maçanet, potser per la manca de comunicacions, s’ han conservat força termes i locucions, alguns dels quals són d’origen local, i els altres són molt poc habituals i pertanyen al rossellonès, l’empordanès o al català central.
Per això he decidit de fer un vocabulari que reuneixi aquests mots, abans que desapareguin del tot. He d’advertir que la seva utilització per part dels maçanetencs va lligada als següents factors: 1- els naturals del poble, la gent gran i de mitjana edat, coneixen més aquest repertori. El jovent, sol parlar un català més normatiu. 2- Sovint quan un maçanetenc parla amb un foraster, mira d’eludir algunes paraules o frases més diferencials, per por a que no l’entengui. Ex. trufes (patates), carrotes (pastanages), rambolar (escridassar), pellot (parrac), ciratge (llustre), tranxa (llonsa), tracassar (preocupar), picassa (destral), a polit ( a poc a poc), patota (nina), clafert ( ple), xepeio (trencadissa), nin, nina (nen, nena), etc.
En el següent inventari, potser, alguns termes seran coneguts amb un altre significat, en aquest cas només hi posaré l’accepció que se li dóna a Maçanet. Els termes acompanyats amb una (X), vol dir que no apareix al Diccionari Alcover-Moll.
abrandar o brandrar: Flamar el foc.
afram: Golut. Ex. ja em diràs atipar tots aquells aframs.
aginollar: Per agenollar.
aglanat: Molt cansat, abatut, defallit.
aiga: Per aigua.
aigat: Per aiguat. Ex. l’aigat de sant Miquel.
airola: Per erol o tros de terrra d’hort on es fa planter.
aixaligat: Viu, despert, capaç.
aixulinar: Castigar, apallissar,treure la son de les orelles.
alarb: Persona esquerpa i poc sociable.
alça!: Interjecció en lloc d’apa. Ex. Alça noia.
allomar-se: Per esllomar-se.
allomat: Esllomat.
amatigar: Calmar-se, espassar-se.
amolar: Per esmolar.
anar amb guetes: Anar malament, sense tenir cap cosa segura ni estabilitat ni en la feina o en els recursos econòmics. També una cosa o objecte poc ferm i consistent.
anys i panys: Loc. Que significa un llarg periode de temps.
apocolit: Apocat, poruc, acovardit, sense esma (X).
a polit: A poc a poc, amb compte, lentament.
apriar: Arreglar una cosa, preparar.
argentina: gatosa, planta espinosa.
arremir (-se): Recollir-se refugiar-se.
arrinxar: Per poc, tallar just. Ex. no l’has tocat però t´hi has arrinxat.
arrodir/arrodir-se: Aixafar, cargolar-se, arraulir-se, encongir-se, doblegar-se sobre un mateix.
arrodit: Persona aturada i poc decidida.
asperjar: Ruixar les plantes amb insecticides (X).
atissar: Atiar, incitar. Ex. atissava els gossos.
bagueny o baguenc: Bac, part ombrivola on no hi toca sol.
bajard: Per baiard.
balsera: Estiva, gran quantitat d’alguna cosa.
banasta: Banau, beneitot. També espàcie de cabàs força planer o pala de vimets, amb un mànec a cada costat, que serveix per a traginar terra, fems etc..
banya: Bony al cap, bussoga, burniola.
barguer: Per braguer.
bargueta: Per bragueta.
barjaula: Dona estúpida i mancada de seny.
barloca: Persona eixalabrada en el seu parlar i obrar.
barnicloc: Ximplet, totxo.
barraca: Fer barraca és posar-se una dona asseguda amb la faldilla aixacada i les cames aixencades.
barral: Bóta petita de fusta.
barralla: Tanca que barra el pas en un camí.
barra-lleva: Barra travessera de fusta que fermava els dos batents d’una porta.
barrigar: Furgar el terra del bosc per buscar aliment, especialment el senglar.
batre les pernes: Morir-se.
bavard: Persona molt creguda i fatxenda.
becus!: Exclamacio de fàstic.
bertranada: Estupidesa.
besti: Per béstia.
bisaroca: Mussol, ocell.
bisbe: botifarra curta i gruixuda feta del ventrell de porc.
boscall: És el tros d’arbre que fa almenys mig pam de corona.
botàs: Bassa de petites dimensions, excavat o tancat per un mur.
botella: Bóta de vi de cuiro.
bramador: Comporta de fusta o ferro per barrar el pas de l’aigua.
branqueta: És la llenya de gruix inferior al del braç.
bricoc/bricoquer: Per albercoc i albercoquer. Ex. Una cançó que es cantava al voltant del foc de Sant Pere deia. Bricoc,bricoc sant Pere, les mans a la pastera, els cremallers al foc tira bricoc, tira bricoc.
broncall: Broc acabat en punxa i principalment el que resta clavat a terra després de tallar una planta. Ex. em vaig clavar un brocall de bruc (X).
brossa: Planta de poca alçada de les nostres muntanyes, la seva flor fa una mel fosca i forta.
brutoll: Home brut en la roba i en el cos.
bua: buina, excrement de vaca.
buc: Rusc per a les abelles. Avui una caixa de fusta amb calaixos i antigament estaven fets amb tres planxes de suro.
bufa: Botifarra grossa feta amb la bufeta del porc.
bullinada: Conjunt de vegetals que es bullen Ex. una bullinada de trufes.
burniola: Bony al cap, banya.
bussoga: Bony al cap, protuberància.
cabra-llosca: És l’insecte mantis religiosa, pregadéu.
cadell: Insecte semblant a un grill que viu sota terra i es menja les patates.
calàndri: És el gripau anomenat tòtil. (X).
calre: Per caldre. Ex. calria que plogués.
camallada: Pas llarg.
camalleta: Traveta.
camama: Sort, oportunitat. Ex.aquest si que ha tingut una camama amb la feina.
camasec: Carrereta, moixernó (bolet).
cames-roges: Herba que arrela a les escretlles de les parets.
camperol: Xampinyó silvestre.
cancaneta: Camalleta o traveta.
canigonenc: Tramuntana molt freda del nord-oest que vé del Canigó.
cap de bou: És el capgros o cria de la granota.
capgirell: capbussó.
carallot: Home badoc i curt d’enteniment.
carcabossa: Beneitot,persona que és una càrrega per la gent més propera.
carcany: Persona dolenta que no serveix per a res. (X).
carica: Cara trista de malalt.
carnús: Carn podrida o en mal estat. Ex. aquest gos deu haver menjat algun carnús.
carrota: Pastenaga.
cascarro: Excrement gros i dur.
casquet: Borratxera. Ex. Em penso que portaven un bon casquet.(X).
cataula: Pestell o balda d’una porta.
catxa: Engany en el joc de cartes.
caua: Graula o gralla.
cavalcadura: Dona dolenta. Ex. Aquell noi ha pescat una dona que és una cavalcadura.
cenra: Per cendra.
cep: És el bolet anomenat ciureny o siurenc.
cirar: Enllustrar les sabates.
ciratge: Llustre, betum.
clafert: Ple, farcit, molta quantitat. Ex. aquell gos estava clafert de puces.
clapada: Clap, clapa, grup o granm nombre de vegetals. Ex. vam trobar una clapada de ginestroles.
clariaina: Per clariana.
clavillar: Clavilla, turmell.
cleca: cop a la cara.
cloell: Conducte sota terra que porta aigües residuals a la clavaguera mestra. (X).
closca- moll: Persona curta de gambals.
clot: Rierol o petit curs d’aigua.
cogomella: Bolet comestible de barret ample com un paraigua, correspon a la paloma o apagallums.
coll- botet: A coll i be.
confonre: Per confondre.
congesta: Clapa o arraconada de neu.
cordilla: Cordill gruixut.
còrrec: Torrent irregular que només hi sol baixar-hi aigua quan plou.
cosó-cosona: Aturat, empipador.
cotna: Cuir, pell, brutícia.Ex.aquell nin porta un dit de cotna al clatell.
cremallers: Clemàstecs.
cremat-cremada: Exlamació que marca refús o indignació. Ex. cremades les guilles!.
crivalles: clivelles o crivelles, talls estrets i esquerdes que es fan a la pell i als dits.
crusca: Cop donat sobre el cap amb els nusos dels dits fent giravoltar el dit gros amb el major.
crusquet: Cop als dits.
cucota: Cassola, olla.
cuetxa: Cuereta, ocell (X).
cuixal: Entrecuix.
cuixam: Conjunt de les dues cuixes d’una persona o d’un animal notables pel seu volum.
cuixot: Pernil.
culana: Langonissa llarga.
culina: Fugir depresa amb els talons al cul. També caminada llarga. Ex. una bona culina.
cum: Per com.
defora: Fora Ex. porta el carretó a defora.
desempallegar: desfer-se dálgú o dálguna cosa.
desvirondat: Desordenat, espatllat, remenat.
divenres: Per divendres.
d’un pet en fa cent esquerdes:Loc. familiar que indica excès de manifestacions.
eixorit: Per eixerit.
embabecat: Encanta, embadalit.
embarbostir: Assetjar, atabalar, marejar, veure´s incapaç de superar una situació.
embosta-embostada: Grapat, quantitat continguda dintre de dues mans juntes.
empadalec-empadalenca: Persona que camina molt a poc a poc, per raó de l’edat o per malaltia.
empaxellar: Posar paixells, que són pals o canyes, per aguantar les plantes enfiladisses com mongeteres o tomateres. (X).
empinyocar: Menjar, engolir-se, agafar.
empiocar-se: Posar-se malalt.
empiocat: Estar un xic malalt.
encalofornar: Posar o col·locar una cosa amb dificultat.
encatiar: Inquietar, molestar.
enclastar: Encastar, ficar violentament un objecte. (X).
encorda: Esquer per a pescar que es deixa sobretot de nits.
encosonit: De cosó.
enfalegar: Empatxar, tenir molèsties per haver menjat massa.
enfila: xarxa per pescar.
enfustissat: Enfustat, sostre de fusta o cobert de fusta.
engarrepar: Enfilar-se, aguantar-se ben agafat.
enguany: L’any present.
en rodó (a l’): Al voltant, girar-se a l’enrodó, fer un tomb de sobte.
en sec ( a l’): De sobte, tot de cop. Ex. el cotxe va parara l’ensec.
entenre: Per entendre.
entorquillar: Entortolligar, embolicar.
enxarpar: Agafar, atrapar, detenir.
enxerinar: Fer enrabiar, violentar, empipar .Ex. al caure es va enxerinar de mala manera.
enxerinat: Enfadat.
enyurpir: Agafar, atrapar (X).
esbardellar: Esberlar, trencar.
escabotar: Trencar la punta d’una cosa, escapçar.
escallimpar: Fregar arran, gairebé, passar ràpid d’amagatotis.
escampeig: Escampadissa.
escapiar: Preparar, començar a treballar una cosa per a després treballar-le amb més perfecció. Escalobornar una fusta.
escarxofar-se: Estarrufar-se, acomodar-se, asseure´s amb comoditat.
escatir: esporgar un arbre.
escatir-se: Rentar-se.
escodrinyar: Interesar-se, investigar, saber.
escolit: Escolar, acabar-li a un els diners.
escorranc; escorrancar: Clot , sot o reguera a laterra que es fa amb l’aiga de pluja.
escorrilles: Escorrialles. Les darreres gotes dun líquid i per extensió, la porció darrera d’una cosa després de buidar el recipient on estava contiguda.Ex. d’aquella garrafa de garnatxa només en queden les escorrilles.
escretlla: Escletxa.
escurçall: rega o filera curta. Racó d’un camp poc apte pel cultiu (X).
esfoirat: Tenir diarrea.
esgardofir: Dir fàstics a algú. (X).
esgratellar-se: Refrecar (el porc senglar) l’esquena contra la soca d’un arbre per lliurar-se de paràsits. (X).
esmunyir-se: Anar-se’n d’amagat, com insesiblement o burlant la força que s´hi oposa.
esmunyit: Fugir un animal de cacera sense que els gosos ni els caçadors se’n adonin. Ex. aquell senglanàs passava per dessota la penya esmunyit.
esparpall: Espant, contratemps tropell (X).
esparverany: Que esparvera, que fa por. També espanta-ocells.
espatllot: És l’espatlla del porc.
espellotit: Esparrecat, persona mal vestida.
espeternellat: Estés amplament amb braços i cames eixamplats.
esplomissar: Prendre amb engany o amb habilitat. Ex. jugava a cartes i li van esplomissar tot lo que tenia.
esporguilla: Branqueta que serveix d’encenall pel foc.
estenglat: Estirat, estenellat, ajagut a terra.
esterlocat: Esbojarrat, sense seny.
esterrossar: Abatre, guanyar a cops, vèncer.
estorrellar-se: Escalfar-se o assecar-se, al sol o a la vora del foc.
estrena: És el joc de cavall fort, o saltar i parar.
estuf: Riberada o riuada sobtada i curta.
estufet: Esbufeg
esvornac: Forat o esvornac en una paret o al terra.
fagí i faginàs: Llaminer. Ex. aquell nin és un faginàs.
fajosa: Fageda.
farinell: Herba alta que es fa pels camps i els horts.
farnat: Menjar dolent, barreja d’aliments que tenen mal sabor.
fasti: Per fàstic.
fato: Menjar, també paquet o càrrega pel manteniment personal.
fatxus!: Interjecció rossellonesa que expressa refús.
fer el paperot: Loc. familiar que indica acomplir una missió i també tapar les aparences.
ferum: Mala olor.
fistanya: Aspecte, aparença, fatxa Ex. vaig marxar perquè allò em feia mala fistanya.
flasca: Dona mentidera, que es queixa molt.
flingar: Ser flexible, reblincar. Ex. descarregueu-me que les cames em flinguen.
flingassada: Cop de vara o fuetada.
flona: Defecació d’animal.
foganya: Foguerada, foc de grans dimensions Ex. amb aquella foganya es va calar foc a la ximenella.
foira: Diarrea.
fonyar: Posar una cosa en remull, submergir un objecte en un líquid.
fonre: Per fondre.
forcadella: Herba pels conills.
fornell: Pila de carbó.
fotimer: Molta abundància d’una cosa.
frisanya: Frisança, neguit.
frixa: En la matança del porc, quan se serveix la “ carn de perol”, és la part que correspon al pulmó del porc.
fuluart: Màquina de rodets dentats que serveix per a trinxar els raïms. Del francès fouloir.
gafarró: Fruit amb punxes que s’enganxa molt al cabell i als vestits. També un ocell molt petit de color marronós.
galipand. Entramaliat, galifardeu. Noi gros i terrandós però babau.
gallastre: Porc de quatre mesos bo per engreixar (X).
gallarancs: Glaceran (planta).
gam: Malura de les plantes.
gànguil: Peresós, ronsejaire. També persona cama-llarga o gos llebrer.
gansalla: Cabdell de cordill molt prim.
gardela: Bofetada forta.
garroll: Cames fortes i grosses. Ex. noi! quin garroll de cames.
garxell: Anar de garxell, anar torcit (X).
gasofi: Golafre, llaminer (X)
gerdó: Gerd, fruit de la gerdera.
ginestrola: És el bolet anomenat rossinyol
ginoll: Per genoll.
gibella; Per gibrella.
girar la garba: Loc. equivalent a girar la truita.
gonyar: Per guanyar.
gorja-blanc: Marta (mamífer).
gotlla: Mentida, també guatlla (ocell).
granyota: Per granota.
grapallut: Manasses, barroer, poc fi en fer les coses.
gresc: Per sauló, gres, terra arenosa.
grescalls: Terreny on hi abunda el gresc. (X).
grielles: Graelles. (X).
grimàcies: Gestos, ganyotes, positures. (X).
gonyar-se les garrofes: Loc. que s’usa en el llenguatge familiar per expressar que algú es guanya la vida.
guapo-guapo!: Loc. que reforça la confirmació del que s’està exposant, assentiment.
guerxo: Garrell, cama-tort, no anar en línia recta, desviar-se.
guspitlla: Guspira, espurna.
guspillejar: Guspirejar.
hedra: Per heura.
istíu: Per estiu.
jaupar: Lladrucs intermitents que fan els gossos del senglar quan segueixen una petja.
jo: Ús abusiu per comptes de mi. Ex. a ne jo ( ami).
jutiperis: Fer dolenteries a algú. Ex. li feia els mil jutiperis.
llafarut-uda: Tafaner- tafanera.
llagasta: Insecte paràsit que xucla la sang de les bèsties. Per semblança, escanyapobres, avar.
llauçar: Renovar el tall a una eina, aixada, picassa etc...
llempa: Placa de glas.(X).
llencar: Córrer a bon pas.
llepissada: Pinzellada.
lleroc: Encantat, babau, tímid. (X).
llevada: Campanya per treure a l’estiu l’escorça dels suros, pelar-los.
llevaire: Treballador que es dedica a llevar els suros.
llevar: Pelar els suros.
llipota: És la cirera d’arboç.
llossa: Culleró.
llufar: Fer el curiós, voler saber-ho tot.
llufarut-uda: Tafaner-tafanera (X).
llurquejar: Mirar , espiar.
madoixa: Per maduixa.
mala primor: Exclamació que evidencia una cosa, un fet.
mandrona: Pedra grossa i arrodonida en sentit humorític, pedra apte pel mandró. Ex. feiem els fonaments i ens va sortir una bona mandrona.
mantellina: Borratxera.
manxiula: Bufetada violenta (X).
març marçot mata a la vella i la jove si pot: Són els dies de la vella.
marfir: Per marcir.
marfit: Per marcit.
mastaga: Plantofada.
mataparent: Bolet verinós.
matrafa: Enganyifa, estafa (X).
mengilla: Polls i altres paràsits del cos. Per ext. qui viu a expenses d’altres. Ex. en aquella casa hi tenen molta mengilla.
mirla: Per merla.
moixal: Aiguamoll, prat humít.
molleda: Molla de pa.
molsir: Munyir.
molta: Pal de paller.
mongonar: Murmurar, protestar, quixar-se sense raó. (X).
muserica: Musaranya (X).
nai!: Mal o dolor en el llenguatge infantil.
negrentí: És el bolet conegut per fredolic.
néixere: Per néixer.
never: Nevada forta, un bon gruix de neu.
ni amb fum de sabatots: Loc de cap manera,que vol dir impossible (X).
ni llum ni fum: Dita que expressa carència absoluta de quelcom.
nin-nina: Per nen-nena.
ninya: Estris per a pescar, canya,fil ,tap i ham.
nóc: Caixa de fusta que servia per a escaldar el porc en la matança.
nyacar: Abonyegar un objecte de metall, plàstic etc...
nyango: Bony al cap.
nany: Menjar i principalment, carn en el lleguatge infantil.
nyerro: Porc , principalment en el llenguatge infantil.
nyorro: Tros de carn gros (X).
oriol: És el bolet ou de reg o rovell d’ou.
ortriga: Per ortiga.
pa de fetge: Massa de carn cuita en forma de pa que es fa amb magres , fetge de porc i espècies. És una mena de patè de porc típic d’una mort de porc.
paio: Tipus,home, element sempre amb caràcter despectiu.
paixell: Estaca o pal, per sostenir les plantes enfiladisses, com les mongeteres i les tomateres (X).
palitreco: Persona ximple, irresponsable.
pamparrada: cop o xoc fort, plantofada (X).
pandecassa: Mala dona.
panna: Paella de torrar castanyes. També planxa plana i ample. Ex. una panna de suro.També pa de terra compacta, amb les herbes que conté, arrancat amb l’arada o l’aixada.
panolla: Gangli inflamat o petit bony que es fa a l’aixella o a l’entrecuix.
panxegar: Respirar de manera visible, queixar-se de dolor.
papizot: El qui no pronuncia bé la lletra s.
parrac: Floc de neu.
pas: Negació.Manca de la partícula no a les frases negatives. Ex. ho sap pas, ha pas vingut,vui pas res.
passallís: Lloc on el camí travessa una ribera o còrrec sense haver-hi pont sinò un tub o un petita volta d’obra o passera.
pasteca: Carabassa que se’n fa confitura i melmelada de cabell d’angel.
patracols: Documents,es diu despectivament dels documents exigits per l’administració i que el contribuent o interessat considera excessius. Ex. he anat al registre i ja tinc tots el patracols. Es tracta d’una deformació de protocols.
patota. Nina per a jugar.
patuscar: Escamotejar, pispar.
patxoc-patxoca: que camina que va molt lentament. Ex. a veure si t’afanyes que sembles una patxoca.
pedrís: Banc de pedra que sol estar situat al costat de la porta d’entrada a una casa. També munt de pedres.
pellot: Parrac.
perolat: Barreja d’hortalisses que es couen al perol per alimentar els porcs i l’aviram.
perrot i guillot: A tothom. Ex. ho ha dit a perrot i guillot.
pessigoles: Per pessigolles.
peternal de foc: Foc molt gros, que escalfa molt.
picassa: Destral.
picassó: Destral petita.
pila: Pica.
pincarda: Pintada, gallina de Guinea.
pinjolar: Per penjolar.
pioc: Galldindi. També estar malalt. Ex. en Joan està pioc.
pioxa: Pic.
pioxar: Treballar dur.
pirroca: Pedra grossa. (X).
piulots: Dits adolorits per l’efecte de la fred, tenir els dits balbs amb formigueig.
plançonar: Pegar algú amb la mà o amb una vara.
pobric-ica: Diminutiu de pobre.
presar: Tenir pressa.
platana: Plàtan (arbre).
prilló: Perelló, penelló.
prisa: Traguinyol. Ex. una prisa de conyac (X).
quelcom: Alguna cosa.
quica: Tonta, cursi, poc natural, és més quica (X).
quitxar: Pitxar, prémer, enfonsar.
ramasar: Arreplegar, collir, ajustar.
rambolar: Escridassar algú, renyar, sermonejar.
rampell: Desig, determini sobtat, inesperat.
rampellar-se: Saber greu, penedir-se d’alguna cosa.
rancar: Còrrer molt, caminar molt depressa, escapar-se fugint.
rancium: Ós o cosa rancia (X).
rangonyar: Queixar-se, murmurar, protestar.
raspa: Tall de pernil. Ex. passe´m una raspa de cuixot.
rata-penella: Rat penat.
ratoliu:Ratolí.
rautat: Ratat.
rebotre: Anar, dirigir-se, parar. Ex. en jaume va anar a rebotre a Figueres.
rebitllar: Llençar una cosa amb violència, sobretot al terra.
refistolar: Reviscolar, guarir-se, recuperar la salut.
rega: Solc per a sembrar als camps i als horts. Fer anar a la rega, fer-se obeïr. Ex.aquell nomès la seva dona el fa anar a la rega.
regantar: Vomitar.
regantellar: Escòrrer, degotar, rajar.
reitit: Reieitó, reientinc (ocell).
reveixí: Formiga petita, que viu a l’escorça dels arbres.
reveixinar:refer-se, recuperar-se.
reixort: Naixement d’agua, deu.
reblincar: Retòrcer, encorbar..
recorquillar: Recargolar, retòrcer. (X).
recossirar: Escorcollar, examinar, cercar amb deteniment.
renyoc: El més petit de la porcellada.
repapiejar: Fer veure la padrina.
reparo: Recer, refugi.
repetell: Indret on el sol hi peta de valent. Al repetell del sol, vol dir al pic del migdia quan el sol escalfa més fort.
rexiuxit-rexiuxida: Revifat, recobrar la vivor, la força. (X).
reva: Tanda, torn.
ribera: Riera, riu.
riberada: Riuada.
ribugada: Revinguda sobtada d’aigua.Loc. “ a ribugades” que actua per rampells, de manera imprecisa.(X).
roleu: Canó , cilindre per comprimir, també per aplanar els camps.
rònic: Per rònec.
rovill: Per rovell (òxid).
rovillat: Rovellat.
rublec: Doblec.
rublegar: Doblegar.
rufacos: Vestit de roba interior de dona i també “anar amb rufacos”, anar molt malt vestida una dona.
rufaques: Vent amb pluja i neu, principalment provinent de muntanya.
ruixím: Pluja fina i persistent.
ruscla: Escorça o planxa de suro.
rusta: Llonza de pernil.
sabot:Peça de goma que serveix per frenar una roda.
sabuc-sabuquer: Saüc.
sac-pall: Coixinet de palla que serveix per protegir les espatlles quan es porta una càrrega. (X).
sacotell. Sac petit, saquet.
sacrapant: Home que no és de fiar.
samaruga: Sangonera.
sangprisat: Sangprès, sangraït. (X).
sastre: Insecte aquàtic que va pder dobre l’aigua, sabater, teixidor.
seballot: Clatellada, plantofada.
sec: De sec a sec, que vol dir de sobte, onstantàni. Ex. sempre que vé amb la moto els gosos l’aborden de sec a sec.
secotida: Sacsejada.
segle: Sègol.
sem: Per som.
sequinell: Persona molt prima. (X).
singlantana: Per sargantana.
singlut: Per singlot.
soviny: Per sovint.
tabernacle: Persona que fa nosa, que es posa al mig sense deixar passar.
tampis!: Exclamació que vol dir tabt se val, pitjor per a ell.
talaiar: Per atalaiar, vigilar guardar generalment el bestiar.
tamborell: Carro de trabuc.
tap de còssi: Loc. de to satíric d’una persona baixa d’estatura.
taparada: Tap o barrera feta en un curs d’aigua per retenir-la o desviar-la.
tarambana: Ximplet, beneitot.
tartà: Brutícia.
tarota: Nas gros, nàpia.
tasco: Tros de carn o qualsevol aliment relativament gros.
taua: Persona molt inepta treballant. (X).
taupa: Talp.
toia: Persona aturada, o que treballa molt malament. Ex. aquell jugador del Barça, quina toia! (dolent).
taupinera: Per talpinera.
tefot!: Interjecció que indica extranyesa. Ex. tefot que hi feia aquest aquí!.
temperi: Molt de soroll, gresca, terrabastall.
tenir por d’esquerdes: Tèmer una represàlia o por que et facin mal.
tenre: Per tendre.
tenrum: Per tendrum.
terbolina: Carregament de cervell, mareig.
terriostos: Daltabaixos, terreny de molt pendent i perillós, país de mala petja (X).
tescat: Se´n diu a la porció de terreny dessota d’un mas, que sol ser un glever o prat rost. Ex. les oques corrien pel tescat. (X).
tiberi: Menjar abundant.
timbala: Vas de vi o altre beguda més gros que un de normal.Derivat de timba. (X).
tófola: Per tófona.
tonre: Per tondre, esquilar les ovelles.
toscanàs: Curt de gambals.
tosquirar: Tondre les ovelles.
tossut com unes banyes de marrà: Loc. que indica la tossuderia d’agú.
tracàs:Maldecap, trasbals.
tracassar: Preocupar, amoïnar-se. Ex. No t´hi tracassis, ja veuràs que t´ho pagarà.
tranxa: Tall de carn, llonça Ex. Per sopar menjaràs una tranxa de xai.
traios: Tarannà, aspecte, fatxa, manera de fer d’una persona. (X).
trebotxar: Sacsejar un líquid. Ex. no trabotxis gaire el vi que es picarà.
trecanet: Dona que no para mai, que camina molt depressa, o molt llesta per la feina. (X).
tréfola: Trèvol, planta que és una autèntica plaga pels horts.
trico-trico: A poc a poc, però sense parar.
trota: Caminada llarga o llarga distància. Ex. De Maçanet al Fau hi ha una bona trota.
trufa: Patata.
trugeta: Escarabat petit que es recargola com una pilota quan es toca.
tudesco: Persona molt grassa i lluenta de cara. Fa referència als soldats alemanys, mercenaris als exèrcits espanyols i francesos que solien tenir aquest aspecte.
tupet: Barra, poca vergonya, mal geni, pretensiós.
tusta-bugues: Beneitot, Poc assenyat. (X).
tustarrada: Cop violent al cap.
uella: Ovella.
ull de serp: És la pedra de granit.
veixina: Ventositat, pet sense soroll i pudent.
verí-verí: (Bri-Bri), exclamació per provocar a un company en els jocs infantils.
vermellet: És el bolet anomenat cualbra de l’espècie russulla pentinata.
vianda: Verdures cuites, mongetes, patates etc. Ex. nin menja vianda.
volria: Per voldria.
xalar: Menjar i beure en abundància.
xaliva: Per saliva.
xamberga: Expressa de forma despectiva una colla de gent. Vé del segle XVII, del militar alemany Shomberg i els seus soldats que van deixar molt mal record al país.
xamfaina: Per Samfaina.
xapar: Trencar, esclafar, esberlar o abonyegar o espatllar qualsevol cosa.
xapo: Aixada grossa.
xarana: Bullici, festa, gresca.
xaripa: Sort, bona estrugància.
xarrampió: Sarampió.
xarracs: Espardenyot vell, posat com una sabatilla sense tapar la part del taló.
xepeio: Trencadissa. (X).
xericar: Queixar-se, xisclar.
xèrri: Fems d’ovella del corral convertit en polsim.
xerricar: Beure fent sorolls amb el llavis xerriquets.
xescle: Per cescle, cèrcol de bóta.
ximar: Beure en abundància, sobretot alcohol.
ximenella: Per xemeneia.
xíndria: Per síndria.
xípots: Xafarderies, notícies novelles. ex. a cada casa que anava hi portava xipots.
xixa: Brutícia. (X).
xixanta: Per seixanta.
xixo: Lleig .Ex. fa un dia tot xixo.
xixó-xixona: Persona bruta.
xoliguer: Per soliguer.
xucar: Per sucar.
xuia: Llenca de cansalada fregida. També, tall fondo fet en alguna part del cos, especialment a la mà.
xulimandra: Salamandra.
xulina: Pallissa.
xurmer: Vedell de ll
Pere Roura i Sabà- 1998
Biliografia Consultada:
Santiago Pey Estrany.Diccionari de Sinònims i Antònims. Edit. Teide-1988.
Renat Botet. Vocabulari Rossellonès. Edit. Trabucaire. Perpinyà-1997.
Ernesta Sala Brusés. El Parlar de Cadaqués. Edit. Diputació de Girona-1983.
Joan Veny. Els Parlars Catalans. Edit. Moll. Palma de Mallorca-1982.
Alcover-Moll. Diccionari Català-Valencià- Balear. Palma de Mallorca-1975.
Pere Verdaguer. El Català al Rosselló. Edt. Barcino. Barcelona-1974.
Albert Serrano Delclòs. El Poema de L’Empordà. Edit. Empordanesa. Figueres-1984.
* * * * *