La Guerra Gran a Maçanet

per Rafel Sot i Delclós

Publicat en els programes de la festa de Maçanet de Cabrenys (Hivern del 83 , Estiu del 84)

---

El conflicte bèl·lic (1793-1795) sorgit entre el govern de Carles IV d’Espanya i el de la República Francesa creat per la Revolució i conegut històricament per “la Guerra Gran”, s’inicià per Maçanet de Cabrenys, centre d’atac de la frontera.

Sant Llorenç de Cerdans

Al vesprejar del dia 16 d’abril de 1793 sortí de Maçanet el Mariscal de Camp Joan Escofet (fill de Cadaqués), manant 4.000 homes, en tres columnes, que passaren la frontera per tres punts distints del nostre terme i, a trenc dubtós d’alba del dia 17, atacaren per sorpresa Sant Llorenç de Cerdàs, ocuparen la població i seguiren combatent victoriosament pels pobles i viles de les valls del Tec, deixant oberta la porta del Rosselló, i així, esbrossat el camí del Coll de Portell, pogué passar fàcilment la frontera el gros de l’exèrcit. Amb aquest cop d’astúcia i ardidesa comença la campanya per part espanyola, i al sortir-li favorables els seus atreviments, podia donar-se ja per reconquerit el Rosselló.

Preparatius

Però, no és de la guerra que volem parlar, sinó dels preparatius que tingueren lloc a Maçanet, dos mesos abans del seu inici, cosa que podem relatar amb testimoni de veritat, gràcies als vells papers que es conserven al arxiu de la vila.

La primera envestida, tant atrevida com perillosa, que hem relatat succintament, requeria forçosament de minuciosos preparatius duts a terme en el més rigorós secret.

L’Estat Major de l’exèrcit, per Ordre del 15 de Febrer de 1793, o sigui, dos mesos abans de començar la guerra, requerí a l’ajuntament de Maçanet per a que, en el curt termini de tres dies, informés detallada i escrupolosament sobre els vuit punts que contenia l’ordre. Cada un dels vuit punts, llargs de respondre i delicats de precisar, tenint en compte els medis de què es disposava 190 anys enrere, suposaven treballar nit i dia durant els tres dies que se’ls donava de plaç.

Jo cavil·lo els maldecaps que passaria l’ajuntament de la nostra vila, format per gent modesta, ja que era alcalde el moliner Francesc París, acompanyat de sis regidors també de procedència humil: Pere Quintà (fuster), Francesc Selles, Josep Soler, Joseph Vilanova, Llorenç Madern i Sebastià Masdevall. Aquests set homes, però, resultaren molt eficients i compliren la feina ordenada dins el plaç assenyalat. Els papers que deixaren a l’arxiu, ara ens permeten conèixer el Maçanet d’aquell temps.

1º.-¿De quantas casas se compone el pueblo, quantas hay de juntas, y quantas de dispersas en el termino con sus nombres y capacidad?

Resposta.- En el terme de Maçanet hi ha 270 cases, d’elles, 162 aplegades a la vila i 108 de disperses. Les 108 de disperses corresponen: 58 a masies de la vila, 32 a l’aldea de Tapis, 8 al veïnat d’Oliveda i 10 al veïnat de Fontfreda. Entre les 108 disperses, n’hi ha 40 amb capacitat d’allotjament, que són: Can Pitxó, Costa de Dalt, Costa de Baix, El Gaspar, El Sarís, Ermita de les Salines, Mas Roger, La Solana d’en Mas, Can Gallat, Can Saguer, Can Muntada, El Masdemont, El Mas, El Quinta, Mas Viladevalló, Can Vinyes, Can Vinyes de Vilardevalló, Can Sunyer, El Masdevall, Can Robert, Can Coll, El Molí de la Costa, Can Joan Olió, La Cardona, Can Blancat, La Solana d’en Vinyes, El Ruis, La Falgarona, Mas Quera, La Casanova, La Gavarra, El Sabarrés, El Roquet, Can Duch, Can Trilla, Can Salavert, Can Costa de la Riera, El Rimaló, El Pericot, Can Llaona de Fontfreda.

2º.- ¿Quanta es la distancia de su pueblo, a cada uno de los pueblos confinantes?

Resposta.- La vila de Maçanet dista de La Vajol, sis quarts d’hora; de Darnius, dues hores; de Sant Llorenç de la Muga, dues hores i mitja; de Sant Pere dels Vilars, tres quarts d’hora; d’Els Horts, dues hores i mitja.

Cal tenir en compte que l’any 1793, Sant Pere dels Vilars i Els Horts, eren pobles independents, que no depenien, com ara depenen, de Maçanet i d’Albanyà, respectivament. Així mateix, la distancia d’un lloc a l’altre no es comptava per quilometres, puix no hi havia carreteres, sinó pels minuts, quarts i hores esmerçats en anar, a peu, d’un lloc a l’altre.

3º.- ¿Quanta es la distancia de su pueblo, a cada una de las casas dispersas de su termino, y quanto distan entre si cada una de estas de las inmediatas?

Respuesta.- Disten 5 minut de la vila i, entre elles, 7 minuts: La Cardona, Can Gaspar, Cal Agustí Rigall, Can Joan Solà, Can Blancat, Cal Escrivà, Can Fèlix Mas, Cal Antoni Pau, Can Joan Noell, Can Joan Olió, Ca la viuda Serradell, Can Simó Rigall, i sis cases del raval del Griér.

Disten un quart d’hora de la Vila i, entre elles mig quart, poc mes o menys: Molí de l’Olivet, Mas Olivet, Can Pitxó, Costa de Baix, Costa de Dalt, Can Saguer, Can Patró, Can Muntada, Can Gallat, El Mas, El Quintà, Can Coll, Can Vinyes de Tinyoses, La Casanova i el Moli d’en Costa.

Disten mitja hora de la vila i, entre elles un quart d’hora, poc més o menys: El Mas Tascó, El Daví, El Sarís, El Masdemont, La Figareda, La Solana d’en Mas, El Riu, Mas Vilardevalló i Can Vinyes de Vilardevalló.

Disten una hora de la vila i, entre elles, mitja hora, poc més o menys: El Gaspar, El Balló, Fussimanya, Mas d’en Serra, La Catarra, Ermita de les Salines, Mas Roger, El Subiràs, Mas Castells, El Grau, Mas Puça, Can Sunyer, La Purrissa, Can Diadulls, El Masdevall i Can Robert.

La Vila de Maçanet dista de l’aldea de Tapis, que té 23 cases, una hora i mitja. En el terme de Tapis hi ha 9 cases disperses que disten de l’aldea tres quarts d’hora, entre elles dos quarts d’hora, poc més o menys; La Solana d’en Vinyes, La Falgarona, Mas Quera, La casa nova del Coll dels Horts, La Gabarra, El Sabarrés, Molí de Tapis, El Ruis i El Cros.

La vila de Maçanet dista del veïnat d’Oliveda, que te dues cases, tres quarts d`hora. En el veïnat hi ha 6 cases disperses que disten d’Oliveda un quart d’hora i, entre elles, també un quart: El Roquet, Can Duch, Can Salavert, Can Josep Llaona, Can Costa i El Bach.

La vila de Maçanet dista del veïnat de Fontfreda dues hores. Hi ha deu 10 cases disperses que disten de Fontfreda dos quarts d’hora i, entre elles, un quart i mig: El Rimaló, El Puig, El Pericot, Can Llaona de Fontfreda, Can Monteià, Can Josep Oliveres, Hort de la Deu, Can Trilla, Can Badia i Casa de la Capella.

4º.- ¿Quanta tropa puede alojarse en cada uno de dichos pueblos, ya separada por alojamiento en las casas, ya reunida, o aquartejada en una, dos, o mas casas?

Resposta.- A la vila únicament poden allotjar-se, separats en diverses cases, 40 homes de tropa.

Si es requisa les 4 cases mes grans, actualment llogades, que són les de Josep Coll Roure, la de Joan Vilar, que es habitada per el rector dels Horts, la de Joaquim Sunyer i la de Joan Pumarola, poden les quatre juntes aquarterar 170 homes de tropa. Així mateix, a Tapis, si es requisa la casa de Manuel Valls, actualment llogada, s’hi poden aquarterar 18 homes.

5º.- ¿Quanta tropa puede estar reunida en cada una de las casas dispersas de su termino?

Resposta.-A les 40 cases disperses del terme de la vila, que tenen capacitat per allotjar tropa, esmentades en el punt 1º., tenint en compte el crescut nombre de familiars, i mossos necessaris per els treballs agrícoles i atenció al bestiar, únicament poden allotjar-se 2 homes de tropa a cada una de elles; excepció feta de la Ermita de les Salines, on poden aquarterar-se 40 o 50 homes, ja que està habitada solament per l’ermità. L’ermità d’aquell temps era en Daniel Pi, nomenat el 8-5-1891, per l’ajuntament i els obrers de la capella de les Salines, Josep Olivet, Martí Pagès i Antoni Vinyes, essent Alcalde Rafel Delclós, sastre de la vila.

6º.- ¿Quantos hombres de 16 años arriba háy en cada uno pueblo, y quantos en cada una casa dispersa, ô masia y de todos quantos háy capaces para las armas?

Resposta.- Hi ha 324 homes de 16 anys en amunt distribuïts entre els 5 barris que formen la vila: el Castell, la Plaça, les Dòmines, la Burriana i Sant Sebastià; i 121 homes en les 58 masies i cases disperses de la vila, distribuïts així:

Veïnat de Tapis

17 masies amb un home cada una; 26 masies amb 2 homes a cada una; 8 masies amb tres homes cada una; i 7 masies amb 4 homes cada una.

Aptes per a les armes: 160 a la vila i 75 a les 58 masies del terme de la vila. Total 235.

Tapis.- En el veïnat de Tapis hi ha 30 homes de 16 anys en amunt i 20 en les 9 masies del seu terme, distribuïts així: 4 masies amb 1 home cada una; 2 masies amb 2 homes cada una; una masia amb 3 homes; i una altre amb 4 homes; i una altra amb 5 homes.

Aptes per a les armes: 18 a Tapis i 14 a les masies del seu terme.

Oliveda.- A les cases disperses que formen el veïnat de Oliveda hi ha 14 homes de 16 anys en amunt, distribuïts així: 3 masies amb 1 home cada una; 2 masies amb 2 homes cada una; i masia amb 3 homes i una altre amb 4 homes.

Aptes per a les armes a Oliveda: 9 homes.

Fontfreda.- A les masies disperses que formen el veïnat de Fontfreda hi ha 17 homes de 16 anys en amunt, distribuïts així: 5 masies amb 1 home cada una, 4 masies amb 2 homes cada una i una altre amb 4 homes.

Aptes per a les armes a Fontfreda: 12 homes.

7º.- ¿Que montecillos, valles, cumbres y rios o riberas hay en su termino, con individuacion de sus nombres, en que parte del pueblo existen, y entre que pueblos ô casas median?

Resposta.- Prop de la vila hi ha quatre petits puig: un a llevant, denominat de Tinyoses, que dista un quart d’hora de la vila i està situat davant la casa de Joan Coll de Tinyoses. Un altre a migdia, denominat Sant Martí, que dista també un quart d’hora de la vila i es troba prop del mas Olivet. Un altre a ponent, denominat Autrich, que dista igualment un quart d’hora de la vila i queda a tocar el mas Costa de Dalt. Un altre a tramuntana, denominat Calabutg, que dista un quart i mig d’hora de la vila i està vora de La Solana d’en Mas.

El terme de la vila està drenat per set rius i riberes, cadascuna amb la seva vall, denominades: Sunyer, Rinadal, Ardenya, Frausa, Balló, Arnera i Sabarrès.

Les quatre primeres provenen de tramuntana i les altres tres de ponent. L’Ardenya i La Frausa envolten la vila, la primera de la banda de llevant i l’altre de ponent. La d’en Sunyer limita amb el poble de La Vajol, i l’Arnera amb el poble de Sant Pere dels Vilars. ( Tornem a advertir que l’any 1793 Els Vilars era un poble independent). Així mateix, hi ha una gran muntanya denominada Les Salines, que inclou tot el territori que va del Castell de Cabrera fins el cim de Font Cervera, d’aquest al Moxer, d’aquest a Collveig, d’aquest al Cingle Gran, d’aquest al Puig del Torn, d’aquest a Cornell i d’aquest a Puig Falcó. Tots aquets cims estan situats a ponent i a tramuntana de la vila.

8º.- ¿Quanto dista la Raya de Francia de cada uno de los pueblos y quales son los caminos, ô cendas que dirigen a ella, con esprecion del boquete que facilita la entráda y explicacion de si son dichos caminos y cendas transitables ô escabrosas; Y quanto distan dichos pueblos de esta villa de Figueras?

 

Viaranys escabrosos

Resposta.- La vila de Maçanet dista dues hores de la Ratlla de França, vers la qual hi condueixen 10 camins: camí de Rocallempa, que cal anar-hi pel Coll de Lli, del terme da La Vajol; camí del Castell de Cabrera, que té el seu pas pel Pla de la Pastera; camí de les Salines, que té dos passos, un per Font Servera i l’altre per la Collada dels Pous; camí del Roc de la Campana, que té el seu pas per les Collades de Dalt; camí de Pla Juanal, que té el seu pas en el mateix Pla; camí de La Solana, que té el seu pas pel Coll del Faig; camí de Cornell, que té el seu pas pel mateix Coll del Faig; camí de La Falgarona, que té el seu pas per La Nentilla; camí de La Quera, que té el seu pas per la Creu del Canonge; i el camí de Les Vernedes, que té el seu pas pel Coll dels Horts.

Tots aquets camins són transitables, a excepció dels de Castell de Cabrera i del Roc de la Campana, que són viaranys escabrosos.

La vila de Maçanet dista de la de Figueres cinc hores catalanes.

Això és tot quan podem informar en virtut de l’ordre comunicada

I per veritat ho firmem i segellem a Maçanet de Cabrenys a 20 de Febrer de 1793. (Era Alcalde en Francesc Paris, moliner)

Aclariments al punt 6é

Primer.- El barri del Castell, comprenia l’actual plaça del Castell i el carrer de Pont; el barri de la Plaça comprenia l’actual plaça de la vila i el Carrer de la Plaça; el barri de les Dòmines, comprenia l’actual carrer de les Dòmines, la plaça Irla, el carrer de l’Hospital i el carrer de la Cort. (La torre de muralla que encara resta del carrer de l’Hospital, en algun document de l’arxiu l’hem vista denominada “Castell de les Dòmines); el barri de Burriana, comprenia l’actual carrer de Burriana, la plaça de la Burriana i el carrer de la Rectoria; el barri de Sant Sebastià, comprenia l’actual carrer de Sant Sebastià, el carrer de La Vajol, el carrer Magre i la Paret Nova.

Aquets noms de barriades són antiguíssims i han esdevingut històrics i tradicionals. Amb molt bon encert, la Generalitat de Catalunya, aconsellada per l'Institut d’Estudis Catalans, ha ordenat que els noms més antics i tradicionals han de ser respectats i rehabilitats en el cas que anteriorment haguessin estat arraconats per nous corrents polítics o per manca de cultura.

Els noms històrics, encara que es rebategin- com s’ha fet moltes vegades amb els nostres- sempre tornen a prevaler. En canvi, els noms polítics i circumstancials duren poc i desapareixen, com una boirada d’abril, a la primera bufada d’un vent advers

Segon.- Per a major claredat, veus aquí un estat-resum del número d’homes de 16 anys en amunt afectats per la mobilització general i el número d’ells que foren declarats aptes per a les armes, en tot el municipi, al iniciar-se la Guerra Gran:

 

 

	mobilitzats	aptes per les armes
Vila	324	160
58 masies de la vila	121	75
Tapis	30	18
9 masies de Tapis	20	14
Oliveda	14	9
Fontfreda	17	12
Totals	526	288

 

(Novament recordem que l’any 1793 Els Vilars era un poble independent)

 

Aclariment al punt 8ê

Sabem per la història que el Mariscal de Camp, Joan de Escofet, sortí de Maçanet de Cabrenys al vesprejar del dia 17 d’abril de 1793, manant 4.000 homes que en tres columnes, passaren la frontera per tres punts distints del nostre terme, i que la matinada del 17 atacaren sant Lorenç de Cerdas amb tal empenta que, per sorpresa , varen ocupar seguidament la població i, en dies successius, s’apoderaren d’Arles, Ceret, el Voló, etc.

Dels 10 camins assenyalats per l’ajuntament, ¿quins foren els tres escollits pel general Escofet per atacar l’enemic de sorpresa?

Coll de la Creu del Canonge

A l’arxiu no hem trobat cap referència sobre aquest punt. Sortosament ha vingut a les nostres mans un exemplar de la revista rossellonesa “Le Papillon”, que es publicava fa més de cent anys a Perpinyà, on hem pogut llegir un article signat per l’eminent historiador rossellonès Pierre Vidal, que s’especialitza en història de l’època de la revolució francesa. Es un article que ressenya una excursió a Costoja, accidentalment- sempre surt l’historiador - ens aclareix quins foren els tres camins emprats pel general Escofet per envair el Vallespir.

Traduïm del dit article:...”El camí que de Costoja ens porta al mas de Camp d’Amont domina la vall per on s’esmuny el Riu Major, afluent de La Muga. Es veu a baix el molí de Riu Major mig enrunat i, més amunt, el camí que, sortint de Costoja, condueix al coll de Trevessalls i al vilatge espanyol d’Els Horts. Hom m’ha assegurat a Costoja, que una gran part dels espanyols passaren per aquest camí durant la nit del 16 al 17 d’abril de 1793”.

“....A dreta del Coll de Devessalls hi ha la muntanya i l’ermita del Fau. La Vall de Tapis per on passa el gros de la columna del general Escofet, és darrera. Del Cim de la Garce es distingeix molt bé el Coll del Faig per on passà una altre columna d’espanyols durant la nit del 16 al 17 d’abril de 1793”.

“....Aquesta columna que havia de caure sobre Arles, s’extravià vers les fonts de la ribera de Terme que passa al peu de la serra de Montner i es vegé obligada a recular per rejuntar-se a la del general Escofet que marxava sobre Sant Llorenç pel Coll de la Creu del Canonge.

* * * * *